Un cap de setmana fabulós al Triangle d’Or de la Costa Brava
Són les 9 del matí i em desperta l’alarma del mòbil. Mig obro els ulls i confirmo que avui també fa sol. Els primers rajos ja entren per la finestra de l’habitació. M’afanyo a obrir la cortina i respiro profundament intentant captar al màxim l’essència d’aigua salada i pins. No només sóc a la Costa Brava, sinó que em trobo en un dels llocs més selectes del país: el Triangle d’Or de la Costa Brava!
Després d’un bon esmorzar a l’hotel, ens calcem i enfilem el camí de ronda de Calella a Llafranc. Res com estirar les cames de bon matí ara que el sol no crema.
El cap de setmana va començar encara millor la nit anterior, amb un sopar a l’Hotel - Restaurant El Far (al far de Sant Sebastià). Un carpaccio de bou amb foie i vinagreta de fruits secs deliciós. Aquell sopar només podria millorar-se d’una forma: quedant-nos a dormir a l’hotel i despertant l’endemà amb una de les millors sortides del sol d’aquest país! Però això haurà de ser en una altra ocasió.
Antiga hostatgeria del s. XVIII situada al costat d'una ermita i d'una torre de guaita, en un dels més altius promontoris davant de la Mediterrània. Disposa de pati central que separa l'hotel de l'ermita, de terrasses espectaculars i de restaurant. Gaudeix a la vegada d’espectaculars vistes al mar i a les platges de Tamariu, Llafranc i Calella de Palafrugell. És un incomparable balcó de la Costa Brava i de l'Empordà.
Arribem a Llafranc en escassos vint minuts per un camí senzill i molt agradable (això sí, amb algunes escales). Allà esmorzem a peu de platja i ens asseiem a la sorra a veure la vida passar. Després, comprem bitllets per una excursió en barca per les cales dels voltants de Llafranc i Tamariu amb visita inclosa a algunes grutes.
Se’ns ha fet l’hora de dinar, moment de tornar a Calella pel camí de ronda i fer un mos en alguns dels seus restaurants de peix fresc. Calella és un poblet típicament mediterrani i ple d’encant. Un dels pobles més bonics de Catalunya, al meu parer. Dinem a peu de la platja de Port Pelegrí. Tenen turbot com a peix del dia i la boca ens fa aigua.
Després d’una migdiada necessària a la sorra amb les onades del mar com a música celestial de fons, agafem el cotxe cap a Pals. Hi trobem molt bon ambient i és un plaer passejar pels seus carrerons empedrats, entrant i sortint de les botiguetes que anem trobant pel camí.
Sopem al Es Portal Hotel Gastronòmic, a les afores de Pals. N’hem sentit molt bones recomanacions i el menú degustació ens deixa molt bon gust de boca! Un 10! Es Portal forma part del col·lectiu gastronòmic empordanès la Cuina de l’Empordanet. En destaco la qualitat del producte (de km. 0), la preparació i la presentació a un nivell excel·lent.
Hem acabat d’hora i la nit és llarga. Ens acostem a Begur a fer-hi una copa. Els carrers de Begur estan plens de gom a gom i tenen molta personalitat. El Jardí de Can Marc és un lloc excel·lent per fer-hi una copa chillout amb molt bones vistes al castell, il·luminat de nit. Nosaltres ja no hi pujarem, però si passeu per Begur de dia, no us el perdeu.
L’endemà el temps ens regala un altre dia de sol. Coses bones de viure al Mediterrani, oi? Agafem el cotxe i anem a explorar les platges de Tamariu, Aigua Xelida i Aiguablava. Precioses totes tres!! Avui bufa una mica de vent però quedem ben arrecerats a la platja.
Es nota que som al rovell de l’ou de la Costa Brava; aquí costa més que mai plantar-hi la tovallola però aconseguim fer un forat a la sorra i gaudim de les merescudes vistes. Aigua color blau turquesa i aquell paisatge tan mediterrani i característic de la Costa Brava.
Des d’Aiguablava fem un tros a peu pel camí de ronda per seguir veient paisatge enmig dels pins. Arribem fins Platja Fonda i tornem enrere (1 hora en total). Platja Fonda és una cala de pedres i de força profunditat. Per arribar-hi cal baixar una bona pila d’esglaons.
Reservem taula al restaurant de l’Hotel Aigua Blava on podem dinar un menú de migdia deliciós amb primeríssimes vistes al mar. A més a més, l’hotel és a peu de camí de ronda i així no ens hem de desviar gaire. És un d’aquells llocs amb clients de tota la vida, vinguts de tot arreu i que coneixen els cambrers pel seu nom.
Amb les forces recuperades, marxem en cotxe a visitar Sa Tuna, un petit paradís i sense dubte un dels racons més bonics de la Costa Brava. És un poblet de pescadors preciós amb casetes blanques a peu de platja. A peu de platja hi ha l’Hostal Sa Tuna, i ens l’apuntem per a la propera escapada a la Costa Brava. De moment, ens asseiem a la terrassa del seu restaurant per fer-hi unes segones postres i un cafetó.
És l'únic hotel a la cala Sa Tuna, un racó mimat per la natura al cor de la Costa Brava. Disposem de 5 habitacions dobles des d'on esmorzar a la terrassa, contemplant les espectaculars vistes, serà pur plaer per als seus sentits. Assistir a la sortida del sol des de l'habitació farà que el dia es converteixi en un cúmul de sensacions relaxants.
Al restaurant trobarà cuina mediterrània, gran varietat de tapes i la millor paella amb ingredients del nostre mar i la nostra terra, amb gran varietat de peix i marisc arribat cada dia del mercat més proper.
No deixin de provar els nostres arrossos!
No volem que s’acabi el dia. L’allarguem fent una visita ràpida a Aiguafreda, una altra cala de colors turquesa i paisatge de postal.
El Triangle d’Or de la Costa Brava és la línia imaginària que uneix tres punts al mapa de la Costa Brava: Pals, Sa Tuna i Calella. Tots tres i (sobretot) tot el que queda entremig és el paisatge més típic i conegut de la Costa Brava: penya-segats plens de vegetació que cauen dins un mar blau, formant cales i caletes precioses per tota la zona.
El sol cau i és hora d’anar tornant cap a casa. Ha estat un cap de setmana fabulós, on sense dubte nosaltres hem trobat or!
Crèdits de les fotos: ale (aiguablava, portada), frodeturer (Llafranc), Jordi Marsol (cala foradada), Miquel Fabre (Calella), oscar & alexandra (Aiguablava), hans porochelt (Begur), eLjeProks (Sa Tuna).
